[en/ fr/ es/ bellow]
​
​
[cat]
Durant els perillosos anys de la reconquesta, la nostra ciutat fon infeudada per l’Arquebisbe, Sant Oleguer,
al capità normand Robert ¿Aculei, o d’Aguilo, el qual esdevingué així Prínce de Tarragona.
Robert hagué de fer un llarg viatge. Primer a Roma, per rebre del papa la confirmació ‘aquella donació i després a Normandia, la seva patria, per reclutar-hi més gent per tal de poblar les terres conqueri-des.
​
Durant aquesta llarga absència, la seva esposa, la Princesa Sibil.la, filla de Guillem de Cabra, fou l’encarregada de la custòdia de la ciutat.
Expliquen que cada nit, armada amb un casc, una cuirassa i una vareta a la mà, se la veia recórrer els carrers
de la ciutat i pujar a les muralles per cerciorar-se que els sentinelles estaven desperts i pre-vinguts contra els
paranys de l’enemic. «Regia el poble de Déu - diu un cronista d’aquella època- amb vigilancia diligent» evitant així les sorpreses nocturnes dels moros que habitaven les muntanyes properes. Ja fa temps, algú m’explicà que durant les nits de lluna plena vela passejar una blanca figura femenina per les muralles tarragonines.
Era la princesa Sibil-la que encara avui, amb les vestidures de guerra, vigila Tarragona ?
​
[en]
​
During the dangerous years of the Reconquest, our city was entrusted by the Archbishop, Saint Oleguer, to the Norman captain Robert d’Aguiló (or Aculei), who thus became Prince of Tarragona.
Robert had to make a long journey. First to Rome, to receive from the Pope the confirmation of that donation, and then to Normandy, his homeland, to recruit more people in order to populate the conquered lands. During this long absence, his wife, Princess Sibil·la, daughter of Guillem de Cabra, was entrusted with the custody of the city.
​
It is said that every night, armed with a helmet, a cuirass, and a rod in her hand, she was seen walking through the streets of the city and climbing the walls to make sure the sentinels were awake and alert to the enemy’s traps.
​
“She governed the people of God,” says a chronicler of that time, “with diligent vigilance,” thus preventing nightly surprises from the Moors who inhabited the nearby mountains. Long ago, someone told me that on nights of the full moon, a white feminine figure could be seen walking along the walls of Tarragona.
​
Was it Princess Sibil·la, who even today, in her war garments, still watches over Tarragona?
​
[fr]
​
Durant les années périlleuses de la Reconquête, notre ville fut inféodée par l’Archevêque, Saint Oleguer, au capitaine normand Robert d’Aguiló (ou Aculei), qui devint ainsi Prince de Tarragone.
Robert dut entreprendre un long voyage. D’abord à Rome, pour recevoir du pape la confirmation de cette donation, puis en Normandie, sa patrie, afin d’y recruter davantage de gens pour peupler les terres conquises. Durant cette longue absence, son épouse, la princesse Sibil·la, fille de Guillem de Cabra, fut chargée de la garde de la ville.
​
On raconte que chaque nuit, armée d’un casque, d’une cuirasse et d’une baguette à la main, on la voyait parcourir les rues de la cité et monter sur les murailles pour s’assurer que les sentinelles restaient éveillées et attentives aux pièges de l’ennemi.
​
« Elle gouvernait le peuple de Dieu – dit un chroniqueur de l’époque – avec une vigilance diligente », évitant ainsi les attaques nocturnes des Maures qui habitaient les montagnes voisines. Il y a longtemps, quelqu’un me raconta que, lors des nuits de pleine lune, une silhouette féminine blanche se promenait encore sur les remparts tarragonais.
​
Était-ce la princesse Sibil·la qui, encore aujourd’hui, vêtue de ses habits de guerre, veille sur Tarragone ?
​
[es]
Durante los peligrosos años de la Reconquista, nuestra ciudad fue infeudada por el Arzobispo, San Oleguer, al capitán normando Robert d’Aguiló (o Aculei), quien así se convirtió en Príncipe de Tarragona.
Robert tuvo que realizar un largo viaje. Primero a Roma, para recibir del Papa la confirmación de aquella donación, y después a Normandía, su patria, para reclutar más gente con el fin de poblar las tierras conquistadas. Durante esta larga ausencia, su esposa, la princesa Sibil·la, hija de Guillem de Cabra, fue la encargada de la custodia de la ciudad.
​
Cuentan que cada noche, armada con un casco, una coraza y una varita en la mano, se la veía recorrer las calles de la ciudad y subir a las murallas para asegurarse de que los centinelas permanecían despiertos y prevenidos contra las trampas del enemigo.
​
« Gobernaba al pueblo de Dios – dice un cronista de aquella época – con vigilancia diligente », evitando así las sorpresas nocturnas de los moros que habitaban las montañas cercanas. Hace tiempo, alguien me contó que durante las noches de luna llena aún se ve pasear una blanca figura femenina por las murallas tarraconenses.
​
¿Era la princesa Sibil·la que, todavía hoy, con sus vestiduras de guerra, vigila Tarragona?